Durant els darrers dotze anys he anat repetint vies de tota mena, clàssiques, oblidades, comercials, de col·leccionista i, paral·lelament, creant un fons documental de totes elles (personal, parcial i absolutament subjectiu). Des del principi -segurament per un excés de supèrbia- he pensat que divulgar les vies i contextualitzar-les ajudava a mantenir aquest llegat i fer…
La Chani és una via ben bonica, amb una aproximació absolutament original, que per si sola ja paga la pena. Sens dubte és la gran clàssica del sector, per traçat i roca. Envoltada d’un ambient totalment marí, cerca la lògica en tot moment, aprofitant totes les possibilitats que ofereix la paret. Del tot recomanable. Recordeu…
La Good Joint és una variant de sortida de la clàssica SAME i tot un encert. S’escola intel·ligentment cap al buit trobant una sortida ben bonica i escaladora. Pràcticament desequipada, es protegeix perfectament amb friends i tascons. Molt recomanable. Recordeu que la Falconera està afectada per regulacions de l’Escalada. Informeu-vos abans de planejar escalar a…
L‘altres Límits és una via menor, que li treu tot el suc a un pany de paret on la Roca Alta es desdibuixa. Això no obstant, la tercera tirada és ben bonica, una placa d’aquelles tan típiques de la zona, amb les seves franges i uns bonics moviments en bavaresa. Les reunions són tot un…
El Piset és una agradable proposta per enfilar-nos al capdamunt del penya-segat de la Falconera. La via està situada tot just al punt on la paret canvia l’orientació. De tall clàssic, discorre per terreny ben fissurat. La roca és excel·lent, però no les assegurances que estan més o menys tocades per l’acció implacable del salnitre….
Via prescindible on només trobem un primer llarg de corda interessant. La resta aprofita la veïna Francesc Sunyol primer per acabar sortint per una darrera tirada força discreta. Aproximació: Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església…
La via de l’Ester és de les darreres vies obertes a la Paret Bucòlica. Situada tot just a la dreta de la repetida Pas d’Estrès esdevé una bona alternativa d’aquesta amb un punt més de dificultat en conjunt. De caràcter esportiu roman completament equipada amb parabolts. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
Paral·lela a la popular Performance s’enfila la comercial Creuer Pontiac. Generosament equipada pel gaudi del personal, aprofita part de la primera tirada de la Performance per marxar cap a la dreta, aprofitant amb delit el terreny lliure que queda. Les dues primeres tirades són verticals i ben boniques, tot un gaudi. Després la via perd…
La Pawnee Fiction pren la filosofia de la seva veïna “Sol de Mitjanit” i s’enfila de manera directa a aquesta discreta muralla que és la Serra dels Canals. Per fer-ho guanya primer la zona inclinada amb 4 llargs de corda fàcils i amb roca més compacta del que hom pugui imaginar. La segona part de…
La Paret de l’Esperança tanca el Serrat dels Pollegons per la banda de Migdia. A primer cop d’ull, poc atractiva pels escaladors, amaga això no obstant, trams d’escalada prou interessants. La Nexus serpenteja per la paret a la cerca de panys de qualitat, però no pot evitar les feixes que li barren el pas cap…
La via d’en Serreta és un petit itinerari de tall clàssic re equipat. S’enfila per un llaminer pany, amb la gràcia d’acabar pràcticament al capdamunt de la Mola. La roca és la típica de la contrada, discreta a la part inferior i excel·lent al darrer llarg de corda, sens dubte el més escalador. Per repetir-la…
La Maria Antònia-Estrems és una via meravellosa. Oberta fa més de 70 anys esdevé una bonica aventura en un escenari grandiós. Molt poc equipada, haurem d’afinar l’olfacte per no perdre massa el camí. No obstant el recorregut permet diferents variants, que a poc a poc permeten guanyar metres de la manera més clàssica possible. Una…
L‘Homedes és una de les escalades més paradigmàtiques del Pedraforca. Oberta l’any 1935, devia ser tota una aventura, amb un final més que tràgic. Avui en dia és una de les vies més sol·licitades del Pedraforca, amb un traçat ben elegant per lògic, trobant en tot moment per allà on s’ha d’anar, enfilant-se al capdamunt…
La clàssica del sector, s’enfila pel vessant nord-est del pic de la Valleta enllaçant fissures i diedres d’excel·lent granit. La via, semi-equipada, permet endemés una autoprotecció òptima. Si a això li sumem una aproximació i descens llargs ens trobem davant d’una activitat ben completa i del tot recomanable en un entorn d’alta muntanya. Aproximació: Un…
A les beceroles de l’escalada al nostre país hi destaquen per audaces les primeres dels germans Estorach. Malgrat que la Directíssima Estorach al Pollegó Inferior és una variant de la Cañellas-Faus, oberta uns mesos abans, arrodoneix el traçat dotant-lo de la contundència que el fa avançat a la seva època, esdevenint així un bon repte…
La Charlot és una via més interessant del que pugui semblar a priori. L’itinerari ressegueix una mena de columna adossada a l’agulla principal. Per arribar al cim aprofitarem el darrer llarg de corda de la via Normal. La roca és bona i les preses franques. Ràpida d’escalar podem completar la jornada amb alguna altra via…
La Daniel és una via curta (tres tirades) i ràpida, que permet pujar al capdamunt de la Miranda de les Boïgues d’una manera senzilla i ràpida. Situada a la dreta de l’Aresta Brucs, busca una mena d’esperó que es forma quan la paret canvia d’orientació. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la…
La Font és un compendi d’escalada clàssica, un camí ple de lògica que ens mena de manera inexorable fins al cim del Pollegó. Una via que sempre ha estat allà, fins i tot abans de ser oberta, esperant que algú la resseguís. I el fet de resseguir-la esdevé tot un plaer per les ànimes enfiladisses…
Per tots aquells que Montserrat és el nostre terreny de joc habitual sabem que depenent de la Regió la roca té unes característiques o altres. A Gorres trobem grans còdols, per la sud forats i preses aspres, a la Nord de Frares aquella pàtina blanca tan característica i així per cada raconada. Com no podia…
Hi ha vegades que l’escalada va més enllà de la mateixa acció d’escalar. De tant en tant no s’entén completa si no és per la suma d’altres condicionants, potser l’exposició, potser l’entorn, potser la combinació d’ambdues. Sant Honorat és un lloc especial, que convida a la contemplació, on escalar és l’excusa per un gaudi que…
La Pas d’estrès, juntament amb la Bàlsam de Tigre són segurament les vies més repetides de la Paret Bucòlica. Raons no en manquen: rocam excel·lent, passatges elegants i parabolts del 10 a dojo. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300…
El Dàtil passa mig desapercebut, entaforat a la part alta de la canal dels Cirerers. Malgrat això, com totes les roques de la Regió posseeix la seva Aresta Brucs. Molts anys “inhabilitada” per una heura que cobrí pràcticament tota la primera tirada, alguna ànima caritativa i feu una intervenció de jardineria que alliberà de nou…
La Liebe Clàudia és un senzill itinerari que s’enfila al capdamunt del Serrat del Coniller sempre sobre roca excel·lent. Força equipada, posseeix una primera tirada prou interessant amb bavaresa inclosa. Lamentablement la via va perdent empenta a mesura que guanya alçada. Per compensar-ho les vistes van guanyant interès fins a rematar-ho al cim, on vers…
A la banda esquerra de la Paret Bucòlica trobem aquest interessant itinerari de caràcter esportiu. 5 tirades generosament equipades sobre roca de primera qualitat, transcorren majoritàriament per plaques de qualitat amb passos claus concentrats i poc obligats. Molt ràpida i agradable d’escalar. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
La Serra de Queralt esdevé vers el sud un mirador privilegiat de la comarca del Berguedà. Lloc altament humanitzat hi destaquen uns quants sectors d’escalada esportiva al mateix peu del camí. En un d’aquests (Mirador de garreta), hi trobem la Queraltina, itinerari de 3 tirades envoltada de vies esportives. Es tracta d’una via “fabricada”, on…
La via dels Quatre és tota una lliçó d’estil en els temps que corren. 200 metres de via entorn el V+ sense fer ús d’expansions, ni tan sols a les reunions. Hom podria pensar que ens trobem davant una via exposada, res més lluny de la realitat. Les tirades es troben mig protegides a base…
Quan la part central de la Roca dels Arcs perd empenta trobem una sèrie de vies més modestes però prou interessants per passar un dia d’escalada clàssica sense gaires mal de caps. La Bukanan n’és un bon exemple. De grau moderat i amb passatges prou interessants, brinda l’oportunitat de gaudir un cop més de l’excel·lent…
Font Ferrera és un lloc pintoresc, on entre pinasses i pins roigs s’alcen escampades una sèrie de discretes parets de conglomerat, terreny de joc ideal pels escaladors locals i on els forasters aviat entendrem la idiosincràcia pròpia de l’escalada de la comarca. La paret del Triangle és la primera que trobem venint des de l’Hostal…